Alguna vegada has tingut un somni que sembla real? Què passaria si passares molt de temps dintre d'aquell somni? Com el diferenciaries de la realitat? Descartes ja s'ho preguntava. I la seua resposta va ser que Déu era bo, existia i mai permetria que allò que ens pareixia real no ho fora. Amb el temps els filòsofs van anar adonant-se de que la seua demostració de la existència de Déu mesclava conceptes i queia en alguna contradicció. Però això ara no ve al cas. El que sí ve al cas és que la pregunta segueix sense resposta. I una de les múltiples funcions del cine consisteix en imaginar respostes. Posem-li tecnologia als somnis: per a que volem somiar si podem connectar el nostre sistema nerviós a un programa d'ordenador que ens envie senyals directament al cervell?.
Matrix és una gran idea. Una idea brillant. Connectar persones a ordenadors i dissenyar-los la realitat a plaer. Però no com als videojocs, on hi ha una pantalla que separa el joc de la realitat. La sensibilitat a Matrix està controlada. Si ensopegues contra una paret virtual Matrix enviarà una senyal al teu cervell i rebrás una bona hòstia. Matrix és el món que ha segut posat davant dels nostres ulls per a ocultar-nos la realitat. La realitat és que som esclaus, hem nascut en una presó que no podem assaborir, ni olorar, ni tocar, una presó per a la nostra ment. Si per real entenem allò que podem sentir, assaborir, olorar, la realitat podrien ser senyals elèctriques enviades al nostre cervell. Matrix és control, un món dissenyat per mantenir als humans sota control i poder utilitzar-los com a font d'energia. Font d'energia per a màquines, per a la intel·ligència artificial. Segons la pel·lícula se'ns cultiva com si forem tomàques.
Al marge de les possibles interpretacions més profundes -allò de la presó per a la ment sempre m'ha sonat a l'opi del poble- hi ha alguns punts de la trilogia que sempre m'han atret. Un és la possibilitat d'endollar un cervell a un ordenador -qui poguera tenir una entrada USB al crani i descarregar-se directament el manual de dret a la carpeta de coneixements propis-. Poder dissenyar no solament una cosa per a mirar, una pantalla d'ordenador, un quadre, sinó totes les sensacions. I això em porta al segon punt: una conversa entre l'agent Smith i Cifra, el traïdor dels tripulants de la nau de Morfeo. Cifra traeix als seus companys a canvi de la reinserció en Matrix. Perquè la ignorància és la felicitat.
La pregunta que naix de tot açò és la següent:La pastilla roja o la blava? Per a que lluitar contra un exèrcit robòtic si al cervell de la humanitat ja se li subministra un succedani de vida? Sent sincers, quanta gent preferiria la realitat? -i que ningú conteste els treballadors de la fàbrica xinesa de Nike-.
Gala
Matrix és una gran idea. Una idea brillant. Connectar persones a ordenadors i dissenyar-los la realitat a plaer. Però no com als videojocs, on hi ha una pantalla que separa el joc de la realitat. La sensibilitat a Matrix està controlada. Si ensopegues contra una paret virtual Matrix enviarà una senyal al teu cervell i rebrás una bona hòstia. Matrix és el món que ha segut posat davant dels nostres ulls per a ocultar-nos la realitat. La realitat és que som esclaus, hem nascut en una presó que no podem assaborir, ni olorar, ni tocar, una presó per a la nostra ment. Si per real entenem allò que podem sentir, assaborir, olorar, la realitat podrien ser senyals elèctriques enviades al nostre cervell. Matrix és control, un món dissenyat per mantenir als humans sota control i poder utilitzar-los com a font d'energia. Font d'energia per a màquines, per a la intel·ligència artificial. Segons la pel·lícula se'ns cultiva com si forem tomàques.
Al marge de les possibles interpretacions més profundes -allò de la presó per a la ment sempre m'ha sonat a l'opi del poble- hi ha alguns punts de la trilogia que sempre m'han atret. Un és la possibilitat d'endollar un cervell a un ordenador -qui poguera tenir una entrada USB al crani i descarregar-se directament el manual de dret a la carpeta de coneixements propis-. Poder dissenyar no solament una cosa per a mirar, una pantalla d'ordenador, un quadre, sinó totes les sensacions. I això em porta al segon punt: una conversa entre l'agent Smith i Cifra, el traïdor dels tripulants de la nau de Morfeo. Cifra traeix als seus companys a canvi de la reinserció en Matrix. Perquè la ignorància és la felicitat.
La pregunta que naix de tot açò és la següent:La pastilla roja o la blava? Per a que lluitar contra un exèrcit robòtic si al cervell de la humanitat ja se li subministra un succedani de vida? Sent sincers, quanta gent preferiria la realitat? -i que ningú conteste els treballadors de la fàbrica xinesa de Nike-.
Gala
Mai havia caigut en relacionar Descartes i Matrix, però ara que ho dius... La possibilitat de que tot siga un somni o que ens controlen sempre estarà ahí, sino mira El show de Truman, però bueno, ens fem els suecs i au
ResponderEliminarQui poguera tenir una entrada USB al crani i descarregar-se directament el manual de dret a la carpeta de coneixements propis.
Mi profesor de Filosofía...uno de los hombres más majos delmundo...quería ponernos Matrix cuando dimos a Hume y nos explicó a Descartes al mismo tiempo. Pero no hubo tiempo...
ResponderEliminarEncara me'n recorde del dia en què vaig vore Matrix per primera vegada, i de com flipava jo, tan enana en aquell moment. Pocs elegirien la realitat, jo crec que tots volem fugir d'ella alguna (o moltes) voltes!.
ResponderEliminarM'encanta l'entrada!