Asfixia

És un bon títol per al llibre. Per dues coses: asfixiar-se es un dels excèntrics treballs del protagonista i perquè tot el llibre en general és una descripció d'un món asfixiant. El protagonista del llibre es diu Victor Mancini i és addicte al sexe. I va a teràpia. Però no creu en la teràpia. Solament és que el millor lloc per trobar algú amb qui follar és una sala on tots -i totes- són addictes al sexe. També treballa en un parc temàtic disfressat de granger. I va a visitar a sa mare a la residencia.

Victor és un fracassat. Estudiant de medicina fracassat. Un dia la seua mare es va posar malalta i ell va haver de pagar-li la residencia. La mare que havia convertit la seua infància en un seguit d'episodis extravagants i/o desastrosos. La mare activista anarquista que anava a la presó durant alguns mesos per canviar les etiquetes dels productes i deixava el seu fill en famílies d'acollida.

Victor és un fracassat. Però no més que tota la resta de persones. Ell simplement té l'amabilitat d'anar explicant-ho. Ens explica una perspectiva crua i pessimista. Un món de drogoaddictes, de gent protegida per unes normes que la condemnen a l’avorriment. Addictes als culebrons, a les aspirines. I quan la vida no et proporciona ja ningun al·licient, pots tenir un fill, per exemple.

L'autor, Chuck Palahniuk, és el mateix que el del club de la lucha -crec que d'Asfixia també hi ha una pel·lícula, però segons m'han dit no és massa recomanable, fan una adaptació còmica d'un personatge que estaria més pròxim al patetisme-. Els personatges també són similars en alguns punts. Ofereixen un món d'aïllament, de pèrdua de la identitat i del sentit. Personatges tocant fons. Els personatges que estaven baix quan els grans relats caigueren. Llibres aptes per a ser llegits per tot aquell que haja sentit que el món viu en una generalitzada decadència i que el millor seria deixar que efectivament s'enfonsara el vaixell, d'una vegada per totes.

Gala