martes, 8 de diciembre de 2009

"La vida es bella"


A la pel·lícula apareixen nazis. I jueus. I tothom sap que això no és una bona combinació. Així i tot, el títol no està fora de lloc en absolut. És una pel·lícula preciosa. Una historia d'amor a una petita ciutat italiana, als anys 30. Una xica bonica i un xic capaç de canviar el món. Guido Orefice és un dels personatges amb més personalitat que he tingut el plaer de conèixer mai. Desborda d'imaginació, als seus ulls sembla que el món és completament diferent. Al seu món per aconseguir a la xica que vol solament cal demanar-li-ho a la verge María. I la clau caurà del cel. I també caurà un gelat, i un capell sec. I les teories de la voluntat de Schopenhauer seran un conjur de màgia. I si vols tenir una cita amb ella solament has de tocar el clàxon i apareixerà miraculosament al teu cotxe. I si resulta que es va a casar amb un feixista n'hi ha prou a agafar el teu cavall verd i treure-la d'allí. I ningú diria mai que el cavall era verd perque els camises negres intentaven boicotejar-lo per ser jueu.

Poc després apareix el xiquet. També preciós. I no entén perquè a una tenda no poden entrar ni els jueus ni els gossos, i son pare decideix que a partir d'aquell moment les aranyes i els visigots no podran entrar a la seua llibreria.

El dia de l'aniversari del xiquet la música canvia. Llavors és quan el nostre personatge ha de transformar el món realment. Per salvar el seu fill Guido Orefice transforma un camp de concentració Nazi en un joc de punts, amb premi, diversió i regles incloses. Mentre el soldat de les SS explica per als nouvinguts que aquell que no obeisca rebrà un tir a la nuca, Guido tradueix per als italians que totes les vesprades es llegirà la classificació per un altaveu i que qui demane el berenar perdrà punts.

Guido sap que quan ja no queda res més la imaginació és un aliat molt poderós. Sap que el món no és, que el món s'interpreta. Que una visió original pot solucionar les coses, que si et posen un revólver a la nuca es pot viure de genolls i somiant en alçar-se. I que potser morirás pero mentrestant, pots ser feliç, perque possiblement tot siga un somni, i demà al matí quan t'alces tindràs cafè amb llet i galetes, i podràs fer-li l'amor a la teua dona.

Gala

5 comentarios:

  1. "Mentre el soldat de les SS explica per als nouvinguts que aquell que no obeisca rebrà un tir a la nuca, Guido tradueix per als italians que totes les vesprades es llegirà la classificació per un altaveu i que qui demane el berenar perdrà punts."

    Es una de las escenas más geniales que he visto.
    Benigni es muy muy muy grande. Esta película es...buff, es preciosa, es dura, es triste, es bonita, es optimista, da esperanza...Siempre acabo con un sentimiento muy extraño al verla, sin saber muy bien cómo sentirme.

    Para mí, es la mejor película hecha sobre el tema nazi con diferencia. La lista de Schindler está bien...pero no. Benigni es capaz de transmitir todo el horror y el miedo - y mil cosas más - sin enseñar absolutamente nada. Spielberg necesita rodar a modo documental mil muertes para conmover. En fin, hay diferencias entre los genios y los que no lo son.

    ResponderEliminar
  2. M'enamorat de la manera en què heu començat aquesta entrada, de la manera com sona musicalment aquest blog. Felicitats!

    ResponderEliminar
  3. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  4. no se que he tocat i se m'ha esborrat el comentari, així que el repetiré. Crec que hauria de veure la peli.
    Per a quan una entrada sobre Clerk?

    ResponderEliminar
  5. ...hmmm... algun dia la fare... pero es dificil... una peli aixina nia ke ferli un gran comentari...

    ResponderEliminar