"Akira"

Vaig veure la pel·lícula fa un parell de dies. Havia sentit alguna cosa sobre ella. I de sobte un dia, vaig veure el cartell al blog de Nuria. Li la vaig demanar. Akira. El nom em recorda un director de cine japonès del juràssic.

L'argument és molt confús. Has de mirar la peli amb un blog de notes mental per poder quadrar els detalls. I així i tot, hi ha coses massa místiques que una ment racional no pot arribar a captar. Encara que et pots fer una idea a partir de les sensacions que transmeten els personatges. Saps que al final tot acaba bé, hi ha un renaixement, una nova esperança, encara que el teu cervell siga incapaç de saber cóm. De manera que al acabar i buscant tancar els cercles, vaig tornar a la wikipèdia, seguint recomanacions específiques.

Vaig aconseguir algunes llums, però no moltes més. El que vaig trobar fou una idea. La idea es diu cyberpunk. I és el motiu pel qual, crec, em va impressionar tant la peli. El cyberpunk consisteix -tot segons wikipedia, jo no tenia ni idea de la existència del terme- en recrear ambients futuristes on hi ha tecnologia explosiva per totes bandes. Tecnologia que no ha servit per millorar en cap punt la qualitat de vida dels personatges, i que porta la societat a la decadència conformista o a la pseudollibertat de la marginalitat social. Els protagonistes solen formar part d'aquesta escòria social marginada, són antiherois amorals, arreplegats un poc de la ficció policíaca, un poc de l'amargura realista de la literatura obrera. També solen jugar amb sistemes de govern repressius, dictatorials o oligàrquics, i amb la dicotomia drogues permeses -i necessàries per al correcte funcionament del sistema- /drogues no permeses.

Crec que el punt més interessant d'aquest tipus de ficció és que porta el nostre mode de vida al seu extrem més radical. Un extrem on la decadència es fa tan patent que tot esclata. I és tan excitant veure com, per fi, peten els ploms.

Gala