Els edukadors -amb aquest nom firmen-, són un grup de joves als que no els agrada com va el món, i volen canviar-lo. (No és cap novetat, tampoc). A una societat de l'abundància, del consumisme massiu, hi ha també qui critica, qui critica i actua. (Encara que d'aquest tipus de societat, la de l'abundància, no en forme part ni un 20% de la població del món). Ells en són un exemple (de criticadors), i el seu mètode d'actuació consta de dos passos. El primer, és reconèixer una injustícia, el segon actuar. Busquen una casa, una de les que solen tindre sistema de seguretat instal·lat, d'eixes alarmes que, (apareixen prou a p
el·lícules (quan es tracta de cases)), fan soroll, i abans de que et done temps a trovar una porta, trap, ja ha arrivat la policia. -Un isquen amb les mans en alt i..caçat...- una casa amb jacuzzi, amb sauna, piscina particular, amb plantes de luxes, figures de porcellana. Entren a les cases, burlant el sistema alàrmic, quan els propietaris no hi son, i canvien els luxes de puesto, una màquina de música a la nevera, unes figuretes al vàter, una muntanya de cadires...i deixen una nota, que transmet un missatge semblant a “els dies d'abundància han acabat”. No furten. No agredeixen. Només volen espantar. Es claven a la seua intimitat, al seu “refugi”, a les seues propietats, i creen caos. Busquen espantar als rics, i que això siga un pas perque la riquesa del món siga justa.L'incoformisme com a terme mitjà, com a terme mitjà fins a aconseguir fer de les injustícies, passat. (Una possible forta utopia, aquesta, per cert). Però que no és més fàcil ser conformista? Resulta deplorable que puga semblar que el motor del "món" són els diners. Pagar un pis, menjar, roba, entreteniment material, entrades, decoració, drogues, pagar vehicles, transport públic, pagar estudis, rentaplats, armaris, pagar per sobreviure (i per sobre viure? (de vegades)). “Puta ètica de petits burgesos. Competència, honradesa, valors familiars... Sigues puntual al treball, paga els teus impostos, no furtes a les tendes...tot el dia triturant-nos amb el mateix. Primer al col·legi, després per la tele, i per a què?”
Tindre diners, tot i que al ser "teus" et done el dret d'administrar-los com et vinga en gana, no va lligat a pagar per pagar, per reforçar eixe sentiment de superioritat, per emmasca
rar, per fer aparentar, perque sobren comoditats. Sembla que "la democràcia és la dictadura del capital"-diu un dels personatges-. I el inconformisme, també com a terme mitjà, perque amb el pas del temps, és possible que hom acave com a conformista, fa pena, però passa. Algú altre diu a la pel·lícula (no és que compartisca jo aquesta opinió (del tot)) que "algú menor de 30 i sense ideals no té cor. Algú major de 30 i amb ideals, no té cervell". I aleshores, és possible que “el que posseixes, acabarà per posseir-te”, i és llavors quan es cau a una presó d'objectes materials. Llum
Cada vez hay más conformismo. En los jóvenes, digo, lo cual es preocupante. Lo más común es que las ideas incoformistas surjan cuando eres joven, cuando conoces el mundo, compruebas que es un lugar horrible y te dan ganas de cambiarlo. A muchos, con los años, se les pasa. Por la desilusión de no poder cambiar nada y por las responsabilidades que tienen que asumir.
ResponderEliminarPero ahora...Buff, parece que apenas hay ideas. Sí, claro, hay gente inconformista, pero son gente aislada, no los veo como ideas compartidas por gran cantidad de jóvenes y que luchen por ellas. SOlo hay modas, modas y más modas. Es muy triste.
Aunque bueno, tampoco serviría el falso inconformismo. Y aquí me remitiría a lo que dice Michael Pitt en Soñadores, cuando critica a los otros dos protagonistas, que se supone que son inconformistas y que odian la sociedad y que presumen de querer cambiarla y de blablabla. Pero como dice Michael Pitt: no hacen nada, se quedan en casa porque en realidad, no les importa tanto como aparentan.
Falsos inconformistas hay muchos. No es que no sean inconformistas, pero hablo de la gente que presume de serlo y de ser activo, y en realidad prefiere su propio bienestar al del mundo.
No les culpo, yo me resigné hace tiempo a eso, a saber que no voy a cambiar nada...en parte, porque prefiero quedarme en mi casa. Prefiero asumir el ppale de pesimista que se queja del mundo desde su casa. Ahora que he actualizado mi blog con Trainspotting xD Yo sería/soy más como Renton y Sickboy. Muy poquitas razones me hacen no caer en un tipo de autodestrucción, la verdad.
En fin...ya no sé ni qué estaba escribiendo y no sé siquiera si se ha entendido algo xD
Qué majo es Daniel Brühl xD
El conformisme social, sobretot dels joves, és un dels problemes del segle XXI. Però clar, sempre ens serà més còmode quedar-nos a casa davant l'ordinador sense fer res que intentar canviar el món
ResponderEliminarJo intentaria canviar el món, encara que siga el petit món que m'envolta... el planeta, ja es sap, és dels Estats Units, i de la merda conformista que entre tots hem creat.
ResponderEliminarEi, molt bona l'entrada, és la que més m'ha agradat fins ara!. I ja de postre fiques a Bob Dylan... Genial!!
Me recomendaron esta peli y no la he llegado a verla, a ver si algún día le doy una oportunidad.
ResponderEliminaresta peli es gay, como julen
ResponderEliminarjulen navarro guerrero es gay y un folla perros
ResponderEliminarjulen navarro guerrero chico discreto y sensible para relaciones esporadicas homosexuales(o perrunas) mi num: 665341577.
ResponderEliminarjulen cuando puedes kedar tengo perro dotado
ResponderEliminaryo tambien quiero quedar con vosotros tengo un gran danes muy dotado
ResponderEliminarTinc un pastor alemany, si vols?
ResponderEliminarpues quedamos todos juntos con nuestros respectivos perros y hacemos una orgia
ResponderEliminarbuscarme al tuenti y hablamos
ResponderEliminarola julen me encantaria kedar contigo ya k parece k tienes muxa experiencia
ResponderEliminaryo tengo un dalmata y necesita desaogarse
ResponderEliminarY con peces no te gusta? tengo un pez espada muy grande en mi casa
ResponderEliminar