Això, i més, passa

"Regrés al futur". M'agradava - i supose que no és un agrat exclussiu del passat- mirar aquesta pel·lícula. Era, és, curiós, el cotxe de Doc, i m'entretenia imaginar possibles dates a les que viatjar si m'haguera trovat aquell vehicle que es transportava per l'espai-temps. Però fins a quin punt és possible, viatjar a través del temps, si les partícules materials, al menejar-se a través de l'espai-temps, van cap al que en diuen futur. Una possibilitat (de sentir aquest viatge) seria aconseguir viatjar a velocitats properes a la de la llum, perque al dilatar-se el temps, al viatjant li pareixeria que passa més a poc a poc.

Però els viatges de ciència ficció van més enllà d'aquesta concepció "ralentitzant" de la percepció temporal. Seria curiós trovar-se, per exemple, morlocks, (una espècie d'hinfrapersones) en un viatge a través del temps. Wells, a "la màquina del temps" els presenta com a criatures ferotges que s'alimenten bàsicament d'elois. Als eloi, els fa por la foscor, els morlock, viuen a la foscor. No tenen per què ser tan terrorifics, els morlock, però a Sheldon (de Big Bang Theory) sembla que no li fan massa agradable el viatge.

La gent (alguna) s'entreté pensant futurs. Jugant a endevinar. O endevinant com a treball. Què serà o no serà. Serà? Sovint, els humans es pregunten, què pot passar. Passa, per exemple, que es derreteixen els pols, passa, que l'agricultura depén del clima, i el clima fa malbé l'agricultura, i de l'agricultura s'alimenta bàsicament la gent. Passa que els humans han aconseguit interferir al clima. Que els rius deixen de ser rius. Que cases construides per eixos humans es destrueixen per, desastres naturals, en diuen, les conseqüències de fenòmens meteorològics que han col·laborat a produir, a conseqüència d'agresions al medi. - I més, passa-. Què en som, de protagonistes, els humans! (O això hi ha qui vol creure).

Els robots es conceben com altre símptoma de futur. Ja n'hi ha, per posar un exemple, 3000 robots "fent" la guerra pel planeta. Un combat amb ajuda robòtica, del que en diuen barreja de futur amb present. Encara que pense que no hi ha cap barreja, és present, deplorable però present. S'han enviat uns quants a Afganistán. Són robots "motxilla" que, encara que els defensen com a mode de reconeixement i vigilància, poden disparar i activar explosius. - Vinga, va, de quina vigilància parlen!- Els han posat Dragon Runner (em pregunte quina culpa tenen, els dragons, d'aquestes guerres d'humans).

Reconec que era divertit imaginar-se al cotxe de Doc, pensar en poder utilitzar una màquina del temps. -Supose que prou més que imaginar-se (o informar-se) sobre com podrà ser el futur del planeta-. Però, bruf, i la responsabilitat que suposaria el preguntar-se per les possibles causes de les accions futures al present d'on es ve (encara que el viatjar al passat és encara, si cap, menys implantejable(realísticament parlant)). El cas és que em pregunte per què tantes ànsies per anticipar-se al possible futur. Per l'incontrolable del temps, per la desfragmentació continua? (Xe, ja vindra, si ve!) Quina emoció tindria la vida, si se li lleva la sorpresa de l'imprevisibilitat?. Però també són sorprenents històries de possibles futurs. Històries de ciència ficció, disotopies, cyberpunk, còmics, pel·lícules, literatura, la tostadora de Homer, el calaix de l'habitació de Nobita, màquines del temps, videojocs, intel·ligència artificial, utopies (¿?), robots, ciborgs, androides - que, per cert, ja no queden tan futurs-, Matrix, Huxley, el món de George Orwell, Julio Verne, Wells... Solen incloure més realisme del que se li atribueix. I la vida, "la vida", de vegades, pot ser "massa important com per a parlar-ne seriosament". I mentre passa, mentre es desfragmenta per formar-se, mentrestant, creixem "sense adonar-nos". Juguem a viure (qui vullga). I si al futur s'arriva a poder viatjar en el temps, seria, em pense, agradable, trobar futur a la pròxima parada. Supose que, al menys per a qui viatja, preferible a "trobar-se" amb un món "reflexe" de la foto de la familia de McFly.

Llum