"On the road"

Tot el món sap què és un hippy. Potser no exactament, però si que resulta fàcil associar el nom amb una infinitat d'eslogans. Frases boniques, com una mescla entre profunditat i vida. Un gran moviment social amb enormes repercussions. Tot el món recorda també el Woodstock i als milers de joves cantant o en pilotes baix de la pluja. O carregant-se una motxilla a l'esquena i viatjant amb la guitarra cap a la Índia. Un gran moment històric. Sembla com si de sobte tots els joves deixaren les borratxeres inconscients, deixaren de mirar-se el melic i volgueren canviar el món. O més que canviar el món, canviar la forma de veure el món. Ja no eren tant els models de producció o les classes oprimides. Parlaven d'amor i de pau. Un discurs molt vital, molt poc dogmàtic.

Aparegueren per generació espontània? Eixiren de la humitat com les setes? Evidentment, no -eren preguntes retòriques-. M'agradaria parlar de una de les seues arrels. Una, d'entre tantes. Quan els joves anaren cap a la Índia, cantaren, ballaren i fumaren, alguna gent ja va dir -poca, això sí- que aquell esperit ja venia implícit en cada frase, fragment i vers escrit per l'anomenada Generació Beat. Els beats escrivien sobre la vida, viatges absurds, sexe, marihuana i jazz, converses profundes en locals amb ambient de fum, saxo i trompeta. Entre aquella generació descriptors espontanis hi havia ex presidiaris, homosexuals, borratxos de poble i intel·lectuals sense prestigi. Allen Ginsberg, Gary Synder, Gregory Corso, Jack Kerouac, Burroughs o Neal Cassady. No eren acadèmics, alguns havien passat per la universitat per casualitat però els havien fet fora abans de graduar-se. Solament volien parlar amb honestedat i franquesa sobre tot el que tenia importància en la seua vida. I Kerouac va aconseguir que l'escoltaren.
Kerouac és l'autor de, provablement, la única novel·la de la generació Beat que ha passat a la historia. La joventut estadunidenca va llegir "On the road" àvidament i va declarar que Kerouac havia escrit la seua historia.

"On the road" narra els viatges histèrics de dos joves, d'una punta a l'altra dels Estats Units. Cotxes vells, desmotant-se, o robats, autostop, trens de carrega amb rodamóns i ccaptaires contant histories. Feines temporals per poder continuar viatjant. Persones inquietes traslladant-se d'un lloc a un altre, xerrant, bevent i fumant. Els personatges principals són Sal Paradise, alter ego de Jack Kerouac, i Dean Moriarty, alter ego de Neal Cassady. Sal és el narrador, i Neal, el impulsor de totes les bogeries. Neal no calla mai, no para mai, no descansa, sempre té projectes i ganes de trobar més gent amb qui parlar, d'absorbir fins la última gota de tot el que puga portar la vida. Dos joves sense por, travessant el continent una i altra volta, visitant amics i no tant amics, demanant diners per tornar-se a posar en marxa. Per tornar a la carretera. I el més interessant de tot és que aquesta i totes les altres novel·les de Kerouac no tenen una engruna de ficció. Són histories reals de persones reals amb ganes de viure.

És per això que el llibre té un ritme trepidant i resulta molt ràpid de llegir. Cada pàgina esta plena de mil anècdotes, de mil converses. No hi ha retòrica intel·lectual, ni adjectius, ni poesia. Sols el relat fidel de la histèria d'un grup de joves inquiets. Acabes el llibre i sents que la millor cosa que pots fer és omplir la motxilla i llençar-te a la carretera. Que el món sencer està esperant-te. Perquè, al cap i a la fi, què pot passar?

Gala