Factòtum

"Com coi podia un home disfrutar si la seua son era interrompuda a les 6.30 del matí per l'estrèpit d'un despertador, havia de botar fora del llit, vestir-se, desdejunar sense ganes, cagar, pisar, raspallar-se les dents i el monyo i lluitar amb el tràfic fins arribar a un lloc on esencialement guanyava quantitat de diners per algú altre i encara així se li exigia mostrar-se agraït per tenir l'oportunitat de fer-ho?"

Una vida com a factòtum. Així es podria descriure a Chinaski, alter ego de Charles Bukowski. I factòtum és també (o per aquest motiu) el nom de la novel·la que recull la pseudobiografia de la joventut d'aquest escriptor. En ella, les aventures o desventures (per dir-ho d'alguna manera (anomenen-se com vulga)) d'un individu, pasen a ser mots escrits. Chinaski no transmet esperança, ni ambicions, ni una lluita per aconseguir els seus objectius. Només tracta de seguir, de seguir viu, però no en el sentit d'emetre ganes per viure, sinó de continuar l'existència deixant-se emportar per les situacions que van configurant-la. I per a ell, viure no és suportar un treball que no li agrada. Potser tracte de treballar allí durant un temps, però amb l'únic fi de poder seguir alcoholitzant-se, pagar-se què menjar, o una pensió barata on pasar la nit. Chinaski camina, però el seu destí dista de ser concret. La majoria de les vegades, es deixa endur fins que trova un bar, o una dona amb la que follar. El que sí que té clar, és que li agrada escriure, i en aquest aspecte sí que es pot dir que "lluite". Mentre passa d'un treball a un altre, d'un coi a un altre, d'una pensió a un altra, va escrivint, i va enviant els seus relats a revistes. Però gairebé mai li avisen de que el seu escrit ha sigut seleccionat per a aparèixer publicat. Tot i així, continua escrivint.

Un algú inquiet mentre resta "estàtic". Que tot i no lligar-se a cap treball que puga esdevindre monòton, acaba lligant-se a la monotonia de tindre que tenir un treball, acaba sent un algú que viu en la monòtona rutina de pasar de treball a treball. Altra de les seues aficions, -a banda del sexe, l'alcohol, l'escriptura i cobrar xecs de comiat dels treballs- era apostar a l'hipòdrom, on arriscava els diners que tenia per la possibilitat de poder aconseguir-ne més, a un cavall que corre. El cavall, però, sí que tenia un camí, una meta concreta, arribar a la fi de la carrera. Potser quedara el segon, el quart, primer, sisé o últim. Depén. Però, crec que d'alguna manera, tots eren guanyadors, pel fet d'estar en aquella carrera, a la vegada que perdedors, pel fet també d'estar-hi (indirectes, val a dir, (perque no crec que un cavall decidisca que vol ser corredor de carreres en les què un públic de gent s'aposta diners o, simplement, s'entreté)). El cas és que, guanys o pèrdues a banda, Chinaski, el que feia, era caminar. Caminar durant estones mentre no sabia. No sabia, què fer. Ell, deia, no era una persona real. Odiava a la gent real (metafòricament parlant). Supose que es referia a la gent que es pensa que sí te clar on va. Que es desperta per treballar en un lloc on no hi ha només riscos de ser acomiadat, que no ha de buscar-se cada nit un lloc on poder dormir. Gent que té despertadors, i no té la possibilitat de preguntar-se fins a quan durarà agranant magatzems, vàters, revisant llistes de rebuts, comptant pantalons, empaquetant tubs fluorescents en caixes de cartrò, apilant, netejant merda, distribuint articles... buscant treball. Chinaski creia que "no hi havia un home de veritat en tot el maleït estercoler". I és que la majoria, estaven "molt ocupats pensant en les lletres del cotxe, resultats de beisbol, talls de monyo, vacances, lavatives i visites familiars".

Una història àcida, directa, de prostitutes, alcohol, rodamons, misèria... No m'agrada posar etiquetes. Però no està de més dir que ha estat considerada com a símbol del realisme brut. Una història d'escriptura minimalista, de descripcions precises, sobries i directes. Una història que descriu, a través de frases concises, moments de vida d'un individu. O moments de vida.

Llum