Demian o historia de la juventut d'Emil Sinclair

Escrit durant l'època d'entre guerres, fou una lectura obligatòria per a místics -i similars- de la generació dels nostres pares. Fins i tot se'n feu una pel·lícula. Demian narra l'entrada en l'edat adulta d'Emil Sinclair. Concretament tot el conjunt de transformacions que anirà experimentant la seua ànima -diga-li ànima, diga-li psyche- fins aconseguir una profunda maduresa moral. En aquest procés resulta clau la presència de Max Demian, un jove amb una gran consciència moral i amb judicis propis i independents sobre bé i mal. Demian apareix a la vida de Sinclair en l'escola de secundaria, temptant-lo des del primer moment a reconsiderar la piadosa educació que ha rebut. Des de llavors Demian serà omnipresent, com una espècie d'esperança o destí, durant les èpoques de cinisme, abatiment, devoció i recerca.

No és un llibre escrit per al públic actual, no té un ritme trepidant, ni s'aferra a tòpics sentimentals, tampoc compta amb flamants escenes de sexe ni cap tipus de sentit de l'humor. És un llibre seriós que pretén desvelar al lector algunes de les parts més fosques o inconscients del seu propi esperit. No per això resulta tediós ni s'ha de fer cap esforç sobrehumà per llegir-lo. Està dotat d'un talant transcendental, de manera que conforme t'endines en les pàgines comences a sentir que cadascun dels sentiments de Sinclair podrien ser els teus i que cada idea que aborda pot ser la més important de la teua vida. Descriu personatges realment atraients, profunds, forts, que intenten trobar-se dins de sí mateixos, que intenten viure plenament segons la seua voluntat més última.

Per altra banda, el procés de transformació de Sinclair, està molt relacionat amb algunes de les idees de conegut filòsof Nietzsche -de qui Hesse era un gran admirador i que apareix a la novel·la-. El camí que recorre el protagonista des de la decadent moral conformista que marca la societat, fins a la seguretat i maduresa dels valors propis i vitals, es pot considerar inspirat en la meta del Superhome de Nietzsche.

No pretenc fer llegir a ningú tractats de filosofia, ni res similar. Però entre tanta diversió i l'exagerat cinisme que es respira en moltes de les novel·les actuals, m'ha semblat que un poc de profunditat no podria fer-li mal a ningú. Un poc d'introspecció, perque com deia un antic filòsof xinés "perquè correu tant?, si a l'únic lloc on heu d'arribar és a vosaltres mateixos".

Gala