Alfas, Betas, Omegas, Deltas i Epsilones es dirigeixen mecànicament al seu lloc de treball, mentre un grup de xiquets adormits escolten la reiteració d'un mateix missatge que els condiciona la que serà la seua conduta. Reben lliçons d'higiene i sociabilitat, de consciència de classe i de vida eròtica. A la Sala de Fecundació, on individus en massa són concebuts en provetes, es determina quina serà la funció de cadascú a la societat. Tot el món ha de ser feliç. Mantenir-se ocupat amb l'objectiu de no pensar. Desfer-se de tot el que puga ser desagradable, en lloc d'aprendre a suportar-ho. I si apareix qualsevol signe de malestar, grams de soma són consumits. I amb ells, torna la despreocupació.
Un món feliç. Així és com Adolf Huxley va nomenar aquesta visió del món. Al 1931, va posar per escrit la seua percepció sobre el futur en aquest llibre. En ell, va concebre una societat utòpica, on l'objectiu dels seus habitants era l'estabilitat social. Només està permés ser feliç. I tota persona que es qüestione la felicitat, tota persona que pense, que mostre alguna senyal de desacord amb el sistema establert, serà concebuda com a perill, se li acusarà d'absurda. Perque, en un món feliç, tot ha d'encaixar. Les persones són engranatges productius, on la seua possible "llibertat" ha estat negada per tal de garantir l'organització de la societat, una organització que proporciona estabilitat, i on no pot haver cap "peça" que demostre indicis de pretendre trencar eixa closca preconfigurada.
Huxley imagina un món de ficció, on els individus resten empresonats a la seua esclavitud, sense tindre'n coneixença. -Ja Plató descrivia, al seu mite de la caverna, un grup de gent que, tot i ser esclaus, eren feliços a la seua pròpia presó-. Ho va concebre com a possibilitat de societat futura, una utopia, o tal volta siga més semblant a una disotopia, on la societat democràtica no és més que una coberta de la dictadura. On la gent actua perque així ho ha de fer, anul·lada la seua capacitat de discussió, on és preponderant l'estabilitat econòmica, i l'important a les persones és que siguen productives (és per això que es conceben). Mentre actuen segons la seua predestinació, seran feliços. Un món d'individus empresonats a una societat que els condiciona.
- "¿Te sentó mal algo que comiste?"
- "Sí, comí civilización".
Llum
Aunque mi crítica favorita al conductismo y el quitarle la libertad al ser humano es la que se hace en La naranja mecánica, Un mundo feliz me gustó mucho. Me gustó, y aborrecí ese mundo feliz, claro. Aunque imagino que muchos lo aceptarían, seguro. Aún hay gente en este país de retrasados que no avanza que añora la dictadura. Oh, por Ford, qué asco de humanidad.
ResponderEliminarAquesta entrada és bóníssima, m'ha encantat. I sí, Huxley no anava mal encaminat quan va descriure aquella societat. Malauradament, avui encara ens queda la marca d'un passat que ens aborreix, que ens priva, que assassina la nostra llibertat... Però com diu Nuria, encara són molts els que van caminant -jo no sé ni com- amb els ulls tancats. Ja és hora de què els vagen obrint, i que puguen mirar el desastre de societat que entre tots han creat.
ResponderEliminarMolt bona la publicació!!
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarPER CERT!!: La senyoreta Llum ha de passar-se ràpidament pel meu blog. No deixeu d'escriure, parella, el vostre blog engantxa! :DD
ResponderEliminar