"Un món feliç" (?)

Alfas, Betas, Omegas, Deltas i Epsilones es dirigeixen mecànicament al seu lloc de treball, mentre un grup de xiquets adormits escolten la reiteració d'un mateix missatge que els condiciona la que serà la seua conduta. Reben lliçons d'higiene i sociabilitat, de consciència de classe i de vida eròtica. A la Sala de Fecundació, on individus en massa són concebuts en provetes, es determina quina serà la funció de cadascú a la societat. Tot el món ha de ser feliç. Mantenir-se ocupat amb l'objectiu de no pensar. Desfer-se de tot el que puga ser desagradable, en lloc d'aprendre a suportar-ho. I si apareix qualsevol signe de malestar, grams de soma són consumits. I amb ells, torna la despreocupació.

Un món feliç. Així és com Adolf Huxley va nomenar aquesta visió del món. Al 1931, va posar per escrit la seua percepció sobre el futur en aquest llibre. En ell, va concebre una societat utòpica, on l'objectiu dels seus habitants era l'estabilitat social. Només està permés ser feliç. I tota persona que es qüestione la felicitat, tota persona que pense, que mostre alguna senyal de desacord amb el sistema establert, serà concebuda com a perill, se li acusarà d'absurda. Perque, en un món feliç, tot ha d'encaixar. Les persones són engranatges productius, on la seua possible "llibertat" ha estat negada per tal de garantir l'organització de la societat, una organització que proporciona estabilitat, i on no pot haver cap "peça" que demostre indicis de pretendre trencar eixa closca preconfigurada.

Huxley imagina un món de ficció, on els individus resten empresonats a la seua esclavitud, sense tindre'n coneixença. -Ja Plató descrivia, al seu mite de la caverna, un grup de gent que, tot i ser esclaus, eren feliços a la seua pròpia presó-. Ho va concebre com a possibilitat de societat futura, una utopia, o tal volta siga més semblant a una disotopia, on la societat democràtica no és més que una coberta de la dictadura. On la gent actua perque així ho ha de fer, anul·lada la seua capacitat de discussió, on és preponderant l'estabilitat econòmica, i l'important a les persones és que siguen productives (és per això que es conceben). Mentre actuen segons la seua predestinació, seran feliços. Un món d'individus empresonats a una societat que els condiciona.

- "¿Te sentó mal algo que comiste?"

- "Sí, comí civilización".

Llum